Crónica de 3er d'Eso

Al primer dia d'institut en el curs de tercer d'Eso vaig anar molt espantat perquè molta gent em deia que 3r d'Eso era el curs més difícil.
Aquest any era tot nou, la classe, els professors ... menys els companys.
Jo vaig ser el delegat d'aquest curs i el meu amic Ivan el subdelegat.
Els dos vam haver d'anar d'excursió a les Corts Valencianes com a representants de la nostra classe i pens
àvem que seria molt avorrit.
Quan va acabar la reunió Cristobal, que és el cap d'estudis ens va convidar a tots els delegats que vam anar de l'institut a menjar al McDonalds i tots ens ho passem molt bé en el menjar.
Sempre em recordaré d'un professor que va venir com a substitut de la professora de català.
Es deia Enric i en les seves classes només feiem deures d'altres assignatures i corritos per parlar entre nosaltres.
Un dia fins i tot ens va deixar fer un castell amb les taules i les cadires i David Moreno i jo ens vam posar a fer-ho.
Quan ho vam acabar vam pujar ell i jo arriba a donar la classe i Andrea ens va fer una foto.

El tema de les notes, en general va ser veritat el que em deia la gent, perquè em va resultar el curs més difícil de tots.
El que més puc apreciar d'aquest curs es que vaig conéixer a una xica molt especial per a mi, es deia Maria Jose i vam començar una relació molt importante en la meua vida.
Poc a poc vaig anar volent-la més i més.
Com en el curs no anava molt bé em van obligar a anar al Proa, que era un repas pero ajudar-me a millorar el meu rendiment.
En eixe programa estava ella, i vam tenir que anar junts d'excursió a l'Oceà Gràfic de València.
Una vegada allí anavem sempre junts i feiem tonteries d'enamorats.
Cada día que passava tenia més i més ilusió i vam finalitzar el curs junts.
En general va ser un any difícil en tema escolar, però molt entretingut pels companys i la manera d'afrontar-lo i portar-lo a terme.