jueves, 12 de noviembre de 2009

Tristany i Isolda

Activitats de comprensió
Capítols de l'I al V

1- Per quin motiu li posen el nom de Tristany:

Perquè, en néixer, la seva mare digué que havia vingut a la Terra amb tristesa.

2-Tristany lluita contra el Morholt d'Irlanda a l'illa de Sant Samsó, i surt de la batalla:

Victoriós i greument ferit.

3-Isolda la Blonda, quan veu per primer cop Tristany:

El guareix de les seves ferides.

4-El rei Marc decideix casar-se amb Isolda dels cabells d'or perquè:

Una oreneta li porta un parell de cabells d'ella.

5-La mare d'Isolda prepara un filtre amorós perquè se'l begui la seva filla juntament amb el seu promès, el rei Marc. Com és que se l'acaba bevent amb Tristany:

Perquè tant ella com Tristany estan assedegats i una serventa confon la poció amb un altre beuratge.

6-Què fa Brangiana per Isolda perquè el rei Marc no s'assabenti que la seva muller no és verge:

Ocupa el lloc d'Isolda la nit de noces.

Capítols del VI al X

7-Però no és de la serventa de qui ha de tenir por Isolda, sinó dels deslleials. Què maquina Brangiana perquè els enamorats puguin trobar-se i no ser descoberts:

Els busca un lloc rere el castell perquè es puguin veure.

8-On s'amaga el rei Marc una vegada ha estat avisat de l'encontre dels amants:

Dalt del pi on es troben cada nit.

9-El nan Frocí i els deslleials continuen ordint plans contra els enamorats: fan posar farina entre el llit de Tristany i de la reina. Com es resol:

Per les gotes de sang de la ferida que s'ha fet Tristany, que cauen a la farina.

10-El rei Marc, irat i fora de si, ara no tindrà pietatper als amants i buscarà un càstig exemplar per a ells. Quin és de tots aquests:

Fa cremar Tristany i Isolda en una foguera davant tota la població de Tintagel.

11-Com aconsegueix Tristany fugir d'ells:

Es llança des d'una finestra al buit i el vent se l'emporta fins a una pedra evitant-li la mort.

12-El rei Marc, irat, lliura Isolda a uns llebrosos, però Tristany, sempre a l'aguait, els troba i:

Agafa Isolda i fuig mentre Governal atueix el crani d'Ivany, el cap dels llebrosos.

13-El rei Marc, avisat per un forester, troba els amants dormint al bosc. Què fa llavors el rei Marc:

Com que l'espasa de Tristany separava els dos cossos, la canvia per la seva, deixa els seus guants d'ermini, i canvia l'anell de maragdes que porta Isolda.

14-Quina és la reflexió d'Isolda quan s'adona que el rei Marc els ha descobert al bosc i ha posat un anell al seu dit:

Que el rei els vol perdonar i que Tristany, per culpa seva, ha de viure com un fugitiu fora de la cort .

Capítols de l'XI al XV

15-L'ermità Ogrí escriu una carta de part de Tristany per al rei Marc. Què fa quan la té:

La passa al seu clergue perquè li llegeixi, ell no sap llegir.

16-Isolda torna al castell. Quan els dos enamorats s'acomiaden, què es regalen:

Isolda li regala un anell de jaspi verd i Tristany, el seu gos Husdent.

17-Una vegada Isolda ha tornat al castell, els deslleials què pretenen que faci el rei amb ella:

Que passi pel jurament dels ossos dels sants i la prova del ferro roent.

18-Com jura la seva innocència la reina Isolda:

Agenollada davant els ossos dels sants i el rei Artús.

19-Tristany marxa de Tintagel cap a Gal·les. Què li diu Isolda quan marxa:

Si veu l'anell que un dia ella li regalà, farà el que Tristany li demani.

20-Tristany, a Gal·les, ajuda el duc Gilany a desfer-se del gegant Urgan el Pelós. Quina recompensa vol per poder regalar a Isolda:

El seu gos, Petit-Crû.

21-Quina qualitat màgica té:

El cascavell que porta fa oblidar les penes.

22-Tristany viatja durant dos anys per diferents reialmes i ducats fins que arriba a:

Bretanya, allí es posa al servei del duc Hoel.

23- En haver vençut l'enemic, el duc ofereix a Tristany:

La seva filla, Isolda de les Blanques Mans.

Capítols del XVI al XIX

24-Però Tristany no oblida Isolda la Blonda, i, amb l'ajut del seu cunyat Kaherdí, arriba a Tintagel i es troba amb el senescal Dinàs. Què aconsella a Tristany:

Que oblidi Isolda, que està sofrint molt, i que tingui pietat per ella.

25-Quan Dinàs intercedeix per Tristany, Isolda accepta l'encontre?

Sí, perquè no ha oblidat la seva promesa.

26-Quina marca posa Tristany en el camí perquè Isolda s'adoni de la seva presència?

Una branca d'avellaner amb lligabosc enllaçat.

27-Tristany vol tornar a veure la seva reina, no vol ni pot oblidar-la. Com es presenta al castell de Tintagel?

Disfressat de boig.

28-Tristany passa uns dies amb la reina, però, tement que el descobreixin, marxa al seu país. Amb quina promesa?

Si Tristany la necessita, Isolda hi anirà.

29-Ferit de mort, demana a Kaherdí que vagi a buscar Isolda, la Blonda. Si torna amb ella, hissarà:

La vela blanca.

30-Isolda la Blonda pressent la mort de Tristany i la seva pròpia quan:

És al mar i es produeix una tempesta molt forta.

domingo, 1 de noviembre de 2009

Trobadors y trobairitz

Poesia escrita pels trobadors en llengua vulgar occitana durant els segles XII i XIII. La poesia trobadoresca, doncs, es caracteritza perquè és escrita en llengua vulgar, entesa per tothom, és lírica i és obra d'individus d'identitat coneguda. La simultaneïtat d'aquests tres factors la distingeix de la producció dels anteriors poetes cultes en llengua llatina; de l'èpica, els texts més antics de la qual es remunten al segle anterior; i de la lírica popular, d'autor anònim. La literatura trobadoresca és integrada per un corpus d'unes 2 500 poesies escrites durant els ss XII i XIII per poetes nascuts a la Gascunya, al Llenguadoc, a Provença, a l'Alvèrnia i al Llemosí, als quals molt aviat s'afegiren poetes del nord d'Itàlia i de Catalunya. La llengua en què són escrites aquestes poesies, l'occità presenta una uniformitat molt notable i relativament pocs trets dialectals, malgrat la diversa procedència dels poetes que hi versifiquen. Es tracta, per tant, d'una poesia escrita en una llengua supradialectal, una mena de koiné, producte d'una voluntat comuna d'expressar-se poèticament en una forma que depura i generalitza la llengua parlada.

El caràcter eminentment cortesà d'aquesta poesia portava al fet que adquirís prou flexibilitat per a ser cantada davant auditoris prou llunyans entre ells , fet sense cap equivalent en la prosa respectiva d'aquestes mateixes regions lingüístiques.

La poesia trobadoresca, a la qual accedim mitjançant la lectura, no fou concebuda per a ésser llegida sinó per a ésser escoltada. Cal tenir sempre ben present que les poesies dels trobadors eren un tot indestriable de les melodies que les acompanyaven música trobadoresca.

El poeta era anomenat trovador. Es coneixen uns 350 trobadors de procedència social molt diversa, des d'alguns dels personatges més importants de la seva època, començant pel primer trobador conegut, Guillem de Poitiers, fins arribar a trobadors famosíssims d'origen humil, com era el cas de Marcabrú, que va començar com a joglar.

Història trobadoresca

Aquest succés que us voi a comptar va ocórrer en el segle XII, al castell del regne d'Aragó on el gran senyor feudal era Guillerm de Berguedà. Aquest estava casat amb una midons que era molt bella , de la qual estaven enamorats molts homes del regne, anomenada Maria Teresa.
Un nit la noblesa va decidir fer una festa i va ser llavors quan va aparèixer el trobador, el qual tenia preparat un poema per a la midons. El trobador es deia Jaume, i era un home molt valent, honest i humil que pertanyia a terres força properes. Jaume va recitar el seu poema enmig de la festa, i estava compost per tres estrofes, de vuit versos cada un i diez sil · labes cada vers. Al final del poema el trobador va dir un senyal, i la midons va saber que era ella. Van començar una història d'amor, però els llausengers sempre fastiguejant la gent van ser corrents a avisar el gelós el qual no es va creure, perquè pensava que era prou important perquè la seva dona el deixés per un trobador. Al dia següent el gelós, va notar que Maria Teresa estava distant i va començar a sospitar.

Per sortir de dubtes va tornar a celebrar una festa en la que si tornava a aparèixer Jaume el mataria. A la nit, va tenir lloc la festa on Jaume tornava a aparèixer i va tornar a recitar el poema. En acabar el poema l'gelós es va aixecar es va dirigir cap Jaume per matar-lo, però quan es decidia a clavar-li l'espasa es va interposar Maria Teresa la qual va morir a l'acte per salvar Jaume. El gelós en veure això va matar també Jaume, el qual volia morir per poder estar amb Maria Teresa sense cap problema. El gelós encantat va travessar el seu cos amb l'espasa i aquest va caure a sobre de Maria Teresa.

jueves, 29 de octubre de 2009

La midons del meu amor

A la midons del meu amor vull amar-le,
i tindre-la sempre a la meva vora,
que també siga meva per a sempre,
i mentra que ens besem mirant l'aurora.

No vull que vós us marxeu mai de mí,
perquè vós sou el millor que tinc ara,
perquè jo la vida per vós perdí,
perquè el vostre amor a mi no em faltara.

lunes, 12 de octubre de 2009

Comentari de l'amor

L'amor és un sentiment que tothom té. És un dels sentiments més grans que tenim i que caracteritzen l'ésser humà, però també cal dir que totes les persones no ho expressen de la mateixa manera.

L'amor és imprescindible en la vida d'una persona, perquè si una persona no se sent estimada, ni té amor d'altres persones s'arriba a sentir sol.

L'amor porta amb si les relacions sexuals, si una persona vol a una altra no li importa lliurar quan aquest preparada.

Hi ha molta gent que diu que la dona vol més a l'home, però són tot tonterias. En aquest món hi ha de tot hi ha dones que volen molt i dones que volen poc, igual que homes.

L'amor és una de les millors vies per escapés de la soledat perquè si tu tens algú al costat que et dóna el seu afecte, i que et dedica temps ja no et sents sol, saps que tindràs a aquesta persona parell el que necessitis .


Ara vaig a possar-vos una lletra d'una canço de flamenco que a mi m'agrada molt:


Tengo que volver a intentarlo de nuevo

solamente he perdido una batalla

yo no me doy por vencido
todavia la guerra es muy larga

mientras que mi cuerpo siga respirando

y mi paso sea firme en la tierra

quiero morirme luchando

derramando mi sangre por ella...
Pase lo que pase yo la voy a seguir amando

solo por quererte primita mia salgo ganando

porque mi cariño por ti se a echo eterno

porque mi cariño por ti se a echo eterno...
Y he grabado tu nombre en mi alma rota con llanto de fuego
si tengo que fingir que no te quiero

antes prefiero estar muerto me lo dice el corazon...
Me han dicho la voz delos 4 vientos que rompa con tu recuerdo
y yo le dicho que no.....
Un hombre celoso es un enfermo que sueña
de un árbol que nace un bosque y un gigante de una piedra
y un hombre celoso y un hombre celoso
es un enfermo que sueña...
No quiero que sientas pena por mi si un dia me ves llorando
el amor tiene estas cosas pasas ratitos amargos
y estoy tan acostumbrado a perder y estoy tan acostumbrado
estoy tan acostumbrao a perder estoy tan acostumnbrao a peder
que cuando gano me enfado

si tengo que fingir que no te quiero
antes prefiero estar muerto me lo dice el corazon...Me han dicho la voz delos 4 vientos que rompa con tu recuerdoy yo le dicho que no.....






jueves, 24 de septiembre de 2009

Benvinguda

Hola a tots, aquesta entrada le volgut destinar per a donar-vos una benvinguda a tot aquell que entre al meu blog, en general als companys de la meua classe.

Espere que os agrade el que anem a fer.