Història trobadoresca

Aquest succés que us voi a comptar va ocórrer en el segle XII, al castell del regne d'Aragó on el gran senyor feudal era Guillerm de Berguedà. Aquest estava casat amb una midons que era molt bella , de la qual estaven enamorats molts homes del regne, anomenada Maria Teresa.

Un nit la noblesa va decidir fer una festa i va ser llavors quan va aparèixer el trobador, el qual tenia preparat un poema per a la midons. El trobador es deia Jaume, i era un home molt valent, honest i humil que pertanyia a terres força properes. Jaume va recitar el seu poema enmig de la festa, i estava compost per tres estrofes, de vuit versos cada un i diez sil · labes cada vers. Al final del poema el trobador va dir un senyal, i la midons va saber que era ella. Van començar una història d'amor, però els llausengers sempre fastiguejant la gent van ser corrents a avisar el gelós el qual no es va creure, perquè pensava que era prou important perquè la seva dona el deixés per un trobador. Al dia següent el gelós, va notar que Maria Teresa estava distant i va començar a sospitar.

Per sortir de dubtes va tornar a celebrar una festa en la que si tornava a aparèixer Jaume el mataria. A la nit, va tenir lloc la festa on Jaume tornava a aparèixer i va tornar a recitar el poema. En acabar el poema l'gelós es va aixecar es va dirigir cap Jaume per matar-lo, però quan es decidia a clavar-li l'espasa es va interposar Maria Teresa la qual va morir a l'acte per salvar Jaume. El gelós en veure això va matar també Jaume, el qual volia morir per poder estar amb Maria Teresa sense cap problema. El gelós encantat va travessar el seu cos amb l'espasa i aquest va caure a sobre de Maria Teresa.